Mai caminaràs sol

119

Carta adreçada a Oriol Junqueras. Presó d’Estremera

Hola Company!
Sóc en Fran de Sant Vicenç dels Horts, fa molt de temps que tenia al cap escriure’t, però tenia tantes i tantes coses per dir-te que no sabia per on començar.
El primer que et vull dir és que tots, absolutament tots estem al teu costat i al costat de tots els altres companys empresonats i exiliats, tingueu la consciència molt tranquil·la, per què el que vàreu fer us fa grans com a persones, com amics i polítics, vàreu fer allò que el poble us va manar a les urnes, que no era una altra cosa que poder decidir el nostre futur com a poble, en quin país vivim si els nostres polítics no tenen en compte als ciutadans? En quin país vivim si el govern no ens deixa expressar? En quin país vivim si per un pensament et poden tancar? La dignitat d’aquest poble és i serà enorme, i el dia 1 d’Octubre només va ser una mostra, encara recordo la visita que ens vas fer a la porta del CEIP Sant Jordi de Sant Vicenç dels Horts el dia 1-O per donar suport a tots el que estàvem allà, però sobretot per recordar a tothom com sempre has fet que estiguéssim tranquils, que res de violència o confrontació, la PAU per sobre de tot, i així és com seguim i seguirem, per què per molts que ho intentin , i per molt que manipulin som i serem un poble pacífic.
Des del dia que ens varem conèixer per primera vegada vas fer que m’enganxes a la política seguint les teves xerrades, i també a l’història, no he conegut a ningu explicar història com ho fas tu, fas que entris de ple en l’explicació i ho puguis viure en primera persona com si estiguessis allà en aquell moment, però per damunt de tot em van quedar gravats els teus valors, la teva amabilitat, la teva serenor, un home pacífic al 100%, amic dels seus amics i també dels que no, i sobretot, la teva senzillesa i proximitat.
Espero amb ganes la teva sortida, poder tornar-te a fer una gran abraçada sentida, i sobretot que puguis tornar amb la teva família que tant i tant t’estima. Sé que t’ho deuen haver dit mil vegades, però és el que sentim tots de tot cor, MAI CAMINARÀS SOL ORIOL.

El teu Amic que t’estima i t’admira FRAN.

francesc f roca



Related Articles & Comments

Comments are closed.