Des de Viladecavalls

233

Carta adreçada a Josep Rull. Conseller de Territori i Sostenibilitat.

Viladecavalls a 24/11/17
Bona dia Josep,
Em dic Mª Carme Matarin, el meu marit es en Joan que havia estat president de la ONG Tanu, es possible que ja no ens recordis, es normal, però nosaltres a tu si i molt.
Ens demanen que us escrivim per tal d´ animar-vos i fer-vos saber que estem al vostre costat i això ho estic intentant des de fa ja molts dies, però em costa, esborro i torno a començar mil vegades i al final he arrencat.
L´ escrit  podria anar dirigit a tots vosaltres consellers i Jordi´s per igual,  però essent Terrassenca diguem que el meu sentiment en vers a tu es més gran.
De fet de ben segur que deus rebre molts escrits de gent realment important i potser aquesta carta et passi per alt i potser ni tan sols te la facin arribar.
En cas doncs que si t´ arribi i la llegeixis vull donar-te tot els meus ànims, força i escalf (famosa paraula aquests dies) si més no de manera particular, perquè sàpigues que no esteu sols.
Que malgrat no ens veiem, som un munt de persones que dia i nit no podem deixar de pensar en tots vosaltres i estem al vostre costat .
Que tot i el dolor tant immens que sentim, no es res comparat amb el que esteu passant vosaltres i amb el que anem sabent que us han fet de mica en mica. Fa uns dies m´ arribava un escrit del teu nebot, en Nacho i fa poc sentíem les paraules de la Irene Rigau explicant com va ser el vostre trasllat fins a la presó i se´ m fa molt difícil aquesta situació, tinc un dolor, un neguit, es quelcom que no sé com explicar, ni tant sols a la meva pròpia família, en part es com una sensació d´ impotència i culpabilitat barrejades, doncs heu seguit el mandat del poble. Però sàpigues també que no defallirem, ells (l´ enemic) no entenen que com més ens collen i ens humilien més forts i valents ens fan.
Des de la meva senzilla posició com a ciutadana, intento però col•laborar amb tot el que puc vaig a les concentracions i canto ben fort, faig aportacions a la caixa de solidaritat, he anat a la botifarrada de Vic…..i crido, si, crido tant fort com puc . Es una manera si més no de contribuir.
Et podria parlar de la meva opinió de la política i en especial de la UE, però només et diré que a part que ens han decebut (cosa que per desgracia s´ intuïa) el seu objectiu només gira al voltant de l´ economia i l´ euro, i créixer per competir amb els EE.UU i països asiàtics, però això crec que només ens porta cap a una globalització sense ànima (opinió molt personal)
Però com el motiu d´ aquesta carta es evidentment  d´ aixecar-te els ànims, demanar-te que no defalliu malgrat la situació i sàpigues que seguiré lluitant dia a dia per tots vosaltres i fer tot el que estigui al meu abast.
Crec que tens de company al Jordi Turull tot i que ell personalment no ens coneix, digues-li que  varem estar al seu costat fa poques setmanes a Parets del Valles el dia que varen canviar la campana de l´ església . Estava allà tant normal i senzill com una persona més entre nosaltres, amb el seu tarannà, fent fotos del acte, com tots nosaltres, érem allà de casualitat varem sortir a donar un tomb amb les nostres Harleys i per esmorzar al restaurant d´ uns amics que just està allà al costat.  Que poc ens imaginàvem tots aquell dia com anirien de ràpids tots els esdeveniments.
Dóna-li doncs també una forta abraçada.
Ahir van triar per fi un nou alcalde per Terrassa, quin desengany però, tot i que ja es veia a venir. Un tal Alfredo Vega, tu potser el coneixes, però a mi em sona a xinès i si a sobre es del PPSC …….
Estàvem a la mateixa vegada a la concentració davant l´ ajuntament de Terrassa reclamant la llibertat de tots vosaltres i en mig del silenci mentre tocaven el Cant del Ocells unes noies a la porxada, es va sentit un esclat i aplaudiments dins perquè feien el ple i acabaven de nomenar el nou alcalde.
I em pregunto com sent un esdeveniment tant important per la ciutat i amb el portal de l´ Ajuntament ple de gent ¿com no va sortir ningú a dir-nos res als centenars de persones que érem allà fora? . Quina falta de tacte. Be d´ això però ja ho sabràs de mes bona mà a través de la teva dona.
També t´ he de dir per no enganyar-te que tot i ser Terrassenca de naixement, ja fa uns quants anys que varem marxar a Viladecavalls, però estimo la meva ciutat i sempre estic per allà ja que hi tinc part de la família i faig vida allà.
Be acabo el meu petit escrit per no atabalar-te massa i deixar-te més temps pels demès, només desitjar-te tota la sort del mon en tots els àmbits, ja que tots sabem que ets una gran i bellíssima persona i t´ estimem.
Amb l´ esperança de veure-us a tots fora d´ aquí molt aviat, rep una fortíssima abraçada.

sireneta

 

PS: Aquesta setmana en Joan a rebut una citació judicial per anar a declarar per una demanda que va interposar per robatori per part del seu soci mentre estava malalt a l´ any 1996-7.
!!!!20 Anys després!!!!!, pel camí han mort l´ advocat i un altre soci, si mai poguéssim arribar a parlar ja t´ ho explicaria. Vergonyós coma actua la justícia en aquest país.



Related Articles & Comments

Comments are closed.