Bon dia conseller

259

Carta dirigida a Raül Romeva. Conseller d’Assumptes Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència.

Bon dia Conseller,

No ens coneixem personalment, però us sento molt proper per la sincera amistat amb la Diana, amb qui, entre altres moments, havíem compartit moltes converses des que jo era a Robafaves i ella començava al Pati. També en innombrables visites i recomanacions que li demanava per la meva dona.

Com tothom qui escriu, suposo, el primer es dir que som amb vosaltres, amb tots vosaltres. És un orgull aquest govern, que ha complert el seu programa electoral.

Us duem constantment en el pensament. Tenim ganes que sigueu fora amb les vostres famílies com hi som nosaltres. Els darrers mesos han estat molt intensos i teníem les famílies una mica entre atabalades i poc cuidades. De cop, la patacada i prendre nova consciencia de la fragilitat de la lliberta. Necessitat de ser amb ells, mai no saps que pot passar. oi? Però, patim (pateixo) perquè us volem/vull lliures. Ara i per sempre més.

No hem defallit, estem ben drets i sense parar d’escriure i parlar, es veu poc, però fa molta falta per seguir teixint i cosint el país.

I ja tenim el viatge a Brussel•les per al dia 6 organitzat i reservat. En el nostre cas, som quatre amics, deixem les dones i els fills a casa i sortirem en un dels autobusos des de Sant Cugat. Farem nit a la carretera per arribar de bon matí. Hem reservat una habitació en un hotel força cèntric i haurem de compartir llits, coses de l’estalvi. El dia 8 sortirem un cop dinats cap a casa per arribar el dia 9 de bon matí. Tot un viatge, però tothom vol ser-hi, perquè necessitem combatre aquest sentiment de poca acció que ens ha quedat a tots. Necessitem cridar contra tanta injustícia i tanta violència verbal i física. L’estat i el PP cada dia atien i atien aquest ODI mentre ens tracten a nosaltres de ser els xenòfobs…hem d’entendre que ells ja han fet la seva rasa i la fan ben fonda, talment com si s’estiguessin protegint. No fos cas que els qui viuen al seu costat arribessin a pensar més enllà del que escolten i llegeixen a la premsa del seu regim. No ens queda sinó fer el nostre camí que no serà senzill ho sabem.

Mai no havíem arribat tant lluny Conseller. Gràcies!

Una abraçada.



Related Articles & Comments

Comments are closed.