No sé molt bé com començar la carta

30

Carta adreçada a Jordi Cuixart. Presó de Lledoners

Estimat Jordi,
No sé molt bé com començar la carta, és la primera que envio des del vostre injust empresonament. He de dir que vull enviar una a tots i totes les que esteu a la presó. Si no ho he fet abans potser és perquè pensava que ja rebieu de molta gent, que anant a les manifestacions ja feia… No ho sé ben bé, el que crec ara mateix és que no són excuses, quants més siguem (en tot) millor, i de ben segur que rebre ànims us dóna una mica més de llum.

Em presento una mica, sóc una noia de 25 anys, de Terrassa. Mestra d’infantil, la meva gran vocació. Intento defensar una educació pública, de qualitat, on els drets humans i els valors siguin el més important. Vosaltres amb els vostres pensaments em representeu, confio en que algun dia serà així, gràcies a persones que lluiten amb el cor.

Les xarxes socials s’estan movent molt, hi ha moltíssimes persones que se senten molt orgulles de vosaltres, que hi confien i ho diuen “lliurement”. Desitgem que torneu a casa amb els vostres, que no us rendiu i que tots anem cap a la mateixa direcció plegats.

Personalment t’admiro molt, i espero que en poc temps puguis estar amb la teva dona i els teus fills. M’agradaria enviar-te molts ànims, molta força i una gran abraçada.

Amb amor es mou el món!

#noesteusols

Pingujji



Related Articles & Comments

Comments are closed.